-Del llatí o grec antic: GREC: antropò - fag Que s'alimenta d'homes (home) (menjar). necro - fil - ia Amor pels morts. (mort) (amor) (acció). LLATÍ: llei: Regla d'acció imposada per una autoritat superior. amoníac: Gas compost d'hidrogen i nitrogen.
SIGLES
ONG (Organització No Governamental)
UOC (Universitat Oberta de Catalunya)
UAB (Universitat Autònoma de Barcelona)
ONU (Organització de Nacions Unides)
URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques)
ARN (Àcid RiboNucleic)
INEFC (Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya)
INEM (Instituto Nacional de Empleo
AVT(Associació de les Víctimes del Terrorisme)
AENA (Aeroports Nacionals)
FIFA (Federació Internacional d'Asociacions Futbolístiques (Federation of International Football Associations)
Jaume t'enrecordes que l'altre dia et vaig dir que hi havia un anunci que m'agradava molt? Doncs és aquest. És una campanya contra l'Alzheimer que l'altre dia vaig trobar per una amiga que està a la facultat d'Educació Social a la UB. Sé que no té res a veure amb el tema però tu mira-te'l, a mi personalment em sembla un molt bon recurs per concienciar a la gent!!!
Parlem del nou diari Ara, que "s'estrena" el 28 de novembre. Després de veure el seu video de promoció, el qual sen's presenta amb una dinàmica divertida i cridanera, on diferents personatges, més o menys coneguts, ens parlen del "nou món" que sen's acosta. Ja per començar, l'spot ens transmet unes idees sobre el diari que criden l'atenció, a més, introduïr a personatges coneguts del panoramà televisiu català actual ha sigut un molt bon recurs. l'Ara és un nou diari en xarxa que vol d'alguna manera "trencar" les barreres dels diaris coneguts fins ara, vol apostar per la societat catalana que està passsant per aquest moment de crisis i de desànim. Un grup de periodistes que veiem cada dia a la televisió com Albert Om, Toni Soler o Antoni Bassas, són els accionistes d'aquest nou projecte que sen's presenta. Es pot seguir i donar suport a l'acció des de la web http://www.ara.cat i a més a més, conèixer més dades sobre l'Ara. De moment, la gent està responent molt bé al projecte i està tenint molt bones crítiques a la web.
Bé, abans de refer l'activitat del Tractament de les notícies enviem un missatge a l'"algú misteriós" ens havia tret la contrasenya del blog: Ets un malparit, però molt bé no ho has fet perquè ja tornem a tenir blog!!! Fes-t'ho mirar :D
I ara sí, ens posem a treballar per tractar una notícia d'actualitat: La revolta al Sàhara. Com ja sabem, el Sàhara porta 35 anys lluitant per la seva independència. Després de la revolta dels ciutadans que viuen als campaments d'Agdaym Izik (El Aaiún), ahir dilluns dia 8 els soldats marroquins van assaltar els campaments nòmades deixant morts i ferits.
Hem analitzat la notícia des de tres diaris, dos en castellà i un en català. A primera vista el que podem veure és que els tres tracten diferent l'ènfasi de la notícia. A continuació, especifiquem diari per diari:
El País
Portada del diari El país
En aquest diari trobem el titular: Marruecos aplasta por la fuerza la mayor revuelta saharaui, i dos subtituls on ens dóna dos termes importants com són els agents marroquins morts i les Unitats que van atacar.
Ens explica la notícia amb els punts principals, per després indicar-nos la pàgina on podem trobar la notícia extensa. Trobem moltes referències al nostre país, perquè ens relata els fets des que Espanya tenia el Sàhara conquistat, i ens ofereix les paraules de Trinidad Jiménez, la ministra Espanyola d'exteriors. Per tant, aquest article no és del tot una simple portada esquemàtica que et fa tenir una simple idea sino que et dóna algunes dades.
Público
Portada del diari Público
Aquest article demostra una manera de redactar totalment diferent a la de El País. És molt més esquemàtic, prefereix donar tres dades importants per donar molta ènfasi a la notícia. Trobem la fotografia en gran, el titular Marruecos incendia el Sáhara i a sota de la imatge, tres línies amb les dades més importants en negreta: el nombre de morts, la influència d'Espanya després de l'accident...Per tant, aquest diari ens donaria menys dades però d'una manera més visual, per poder entrar després a llegir-la i trobar-ho en extens.
El periódico en català
Portada del diari El periódico en català
Per últim, tenim el diari El periódico en la versió en català. Aquí la notícia és molt més esquemàtica, encara més que la de Público. No li dóna tanta importància a la notícia perquè prefereix mostrar una imatge que d'alguna manera "parli per ella mateixa". El titular és ben clar: El Sàhara explota. L'únic subtítol que trobem es troba a sota del titular i ens parla únicament de les reaccions del
Marroc i les d'Espanya.
Hem comparat una notícia en tres diaris diferents, del mateix país però que tots la tracten d'una manera personalitzada.
Després de tenir molts problemes amb el blog per no poder entrar, et deixem el treball de Llull.
Biografia
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí. Va ser el primer que va escriure en llengua romànica per transmetre els seus textos filosòfics, etcètera. Els seus primers trenta-dos anys de vida va viure a la cort de Jaume de Mallorca, fins que a aquesta edat, va tenir, segons ell, cinc aparicions de Jesucrits crucificat on el feia abandonar la seva vida i dedicar-se completament a viure per Déu. Així ho va fer i va anar transmitint la religió cristiana per tot arreu on anava. Per això, a les seves obres es reflexa molt l'amor a Déu.
Obres
Ramon Llull va escriure moltes obres, però les més destacades són:
Arbre de filosofia d'amor(1298)
Llibre de les bèsties (1288)
Llibre de les meravelles (1288-1289)
Blanquerna (1283)
Ars magna (1313)
Aquesta és la portada del Llibre de les Bèsties de Ramon Llull.
Fragment d'obra de Ramon Llull
Ramon Llull
Extracte de l’”Arbre de Filosofia d’Amor” (París, 1298)
Esdevenc Ramon en un bell prat; en lo mig havia un gran arbre e una bella fontana. A l’ombra de l’arbre estava una bella dona molt ornadament vestida, e plorava, planyia e deïa aquestes paraules:
–¡Ah, trista dolorosa! ¡E com és molt avorrida en esta present vida! Car ciència, ta germana, ha molts servidors qui la prenen per filosofia, e tu n’has pocs, segons ta dignitat e honor.
Ramon venc a la dona, la qual humilment saludà; e la dona agradablement li reté ses saluts. Demanà Ramon a la dona com era apellada, ni per què estava en plants e en plors. –Ramon –dix la dona–, jo som apellada Filosofia d’Amor, e planc e plor per ço car he pocs amadors, e ma germana Filosofia de Saber n’ha molts més que mi.
–Filosofia d’amor –dix Ramon–, ¿què és causa que Filosofia de Saber ha més servidors que vós? ¿Ni per què vós n’havets enveja, pus que ella és vostra sor?
– Ramon –dix la dona–, l’ocasió perquè ma sor ha més servidors que mi, és car los homes, quan comencen aprendre ciències, comencen amar saber per mi, car sens mi no poden amar saber; e com saben les ciències, amen la filosfia d’aquelles, e han-ne feits molts llibres e moltes arts; a adeliten-se en amar les ciències, e no en amar mi ni ma filosofia d’amar, qui es pròpiament de ma essència e natura; e per això quan volen amar, no saben amar mi ni mes condicions, en tan gran virtut com saben entendre veritat de les causes que aprenen; e açò és per ço car estan llongament en aprendre ciències d’enteniment e de veritat, e no en aprendre ciències d’amor e de bontat. E per aiçò se segueix contra mi enjúria e pecat, e gran damnatge a molts amadors de saber; car aitant com mais saben sens amar mi e bontat, aitant han major manera de fer mal e d’enganar e traïr los uns los altres. E per aiçò planc e plor, e estaig en desconhort e tristor. E enveja ni ergull no em fa plorar, mas plor per ço car los de més homes d’est món no saben amar; car si sabien tan bé amar com saben entendre, per mi e per ma sor poria ésser tot lo món ordenat e en bon estament; car lo món s’hauria a la fi a la qual és creat, de la qual fi lo desvien los de més homes d’aquest món.
Comentari del fragment
Creiem que vol transmetre que es valora molt més el fet de ser savi i llest que el d'estimar o ser estimat. La dona plora perquè tot i ser l'estima i l'amor, sent que els homes prefereixen la ciència, escriure...I per això vol donar a entendre que és més important ser savi i llest que el propi amor.
